Hort hurbà

Què és?
Un Hort urbà és un sistema de cultiu per a poder produir hortalisses en un pati, terrassa o balcó, estan pensats per a produir petites quantitats de verdures variades, per a l'autoconsum. D'aquesta manera s'aprèn més, és més divertit i s'aprofita més.
La producció en un Horturbà és ecològica, sense la utilització d'adobs químics ni insecticides i la verdura collida estarà fresca al plat i amb la màxima qualitat.

Un Horturbà inclou tres elements bàsics:

- Una o vàries taules de cultiu de 140x70 cm. Són taules d'acer galvanitzat, lleugeres, fàcilment muntables i resistents a la humitat. El drenatge de les taules es pot recollir. La taula és molt còmoda per treballar-hi, té una altura de 80 cm la qual, ideal per a gent gran i per a persones discapacitades.

- Un sistema de reg gota a gota d'alta tecnologia, per gastar el mínim d'aigua i un programador de rec que regarà l'hort automàticament.

- Un substrat especial a base de compost que garanteix una bona collita sense necessitat d'afegir adobs químics durant mesos.

Cultius:

Alfàbrega. La salsa de l'hort
Ceba. La imprescindible de l'hort
Espinac. Una fulla molt nutritiva
Mongeta. El llegum de l'estiu
Pebrot. L'hortalissa més decorativa
Rave. Posa color a l'amanida
Rúcola. La Fulla més picant
Tomàquet. La reina del'hort a l'estiu

       

Conseqüències del calentament global.

 Pel que sembla, els canvis climàtics poden ser molt durs.Una de les primeres conseqüències serien es sèquies.

Una de les primeres conseqüències serien es sequies. En alguns llocs disminuiria la quantitat de pluges i en altres augmentaria provocant grans inundacions. Una atmosfera més calorosa podria provocar que el gel de prop dels pols es defès. La quantitat d'aigua que sortiria elevaria el nivell del mar. Un augment de tan sols 60cm inundaria les terres fèrtils de Bangla Desh, de les quals depèn centenars de persones per obtindré aliments. Les turmentes tropicals podrien produir-se amb una major freqüència. Són petites coses que així, escrites, no semblen tenir massa importància però poden tenir unes conseqüències terribles, fins hi tot poden arribar a canviar ecosistemes.

Un terratrèmol de 3,3 graus es fa notar a Andorra.

Un terratrèmol de 3,3 graus en l'escala de Richter s'ha percebut en bona part del Principat d'Andorra. Segons han informat els Bombers, l'epicentre del tremolor s'ha situat al Mas d'Alins. La profunditat del sisme ha estat de 10 quilòmetres. 

Segons l'Institut Geogràfic Nacional d'Espanya, les coordenades del sisme han estat 42.49 N i 1.44 E. La sacsejada s'ha notat en alguns enclavaments de l'Alt Urgell.

Un terratrèmol de 3,3 graus en l'escala de Richter s'ha percebut en bona part del Principat d'Andorra. Segons han informat els Bombers, l'epicentre del tremolor s'ha situat al Mas d'Alins. La profunditat del sisme ha estat de 10 quilòmetres. 

La pluja de meteorits més gran en 14 anys

El pròxim 24 de maig es podrà veure des de tot Espanya la pluja de meteorits més gran des de fa 14 anys.

Un grup d'astrònoms del portal especialitzat EartheSky ha anunciat que aquest impressionant fenomen pertany a la cua del cometa 209P/Linear, descobert l'any 2004 i que triga aproximadament cinc anys a donar la volta al Sol.

Segons aquests científics, la densitat d'aquesta 'tempesta de meteors' podria arribar fins als mil meteors per hora, que podran ser visualitzats especialment a Amèrica del Nord, Europa i Àsia.

     

Investigadors catalans frenen l'avanç de l'alzheimer en ratolins

Investigadors de la Universitat de Barcelona i Ciberned han demostrat en un estudi amb models animals d'alzheimer que la proteïna reelina pot tenir efectes neuroprotectors. 

La malaltia d'Alzheimer es caracteritza per la pèrdua de connexions entre neurones i la mort neuronal, associades principalment a la formació de plaques senils i a la presència de cabdells neurofibril·lars.

El catedràtic, Eduardo Soriano, i l'investigador Lluís Pujadas. Tots dos pertanyents a la Universitat de Barcelona (UB) i al Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives.

 Han dirigit conjuntament una investigació sobre el paper de la reelina en models animals que demostra com l'increment dels nivells de reelina, és capaç de recuperar les capacitats cognitives en ratolins de laboratori afectats per EA, endarrerint el procés i reduint l'acumulació de dipòsits amiloides al cervell dels animals afectats per la malaltia.

Uns científics creen un fong amb un cromosoma sintètic

Un equip internacional encapçalat per Jeff Boeke, de la Universitat de Nova York, ha fabricat sintèticament al laboratori, el primer cromosoma d'un organisme eucariota.
 Es tracta concretament d'un cromosoma del llevat 'Saccharomyces cerevesiae',que des de fa dècades és un inquilí habitual en tots els centres d'investigació.
 Els científics han extret un dels 16 cromosomes naturals del llevat i li han col·locat el sintètic, una circumstància que no ha afectat la supervivència i la funcionalitat de l'organisme. Boeke ha explicat: "Es comporten de manera idèntica que el llevat norma, però ara posseeixen noves capacitats i poden fer coses que les altres no poden".
L'avanç, pot ser un pas clau per millorar l'espècie a gust dels humans i utilitzar-la, per exemple, per descontaminar sòls o fabricar biocombustibles.Potser també es podrien modificar éssers més complexos amb l'objectiu de fabricar insulina o fàrmacs diversos.


.

22 de març, Dia Mundial de l'Aigua.

El Dia Mundial de l'Aigua es celebra anualment el 22 de març, per iniciativa de les Nacions Unides, com un mitjà de cridar l'atenció sobre la importància de l'aigua dolça i la defensa de la gestió sostenible dels recursos d'aigua dolça.